Sense la certesa científica d’una radiografia mèdica, val, però la Publicitat sempre ha atresorat la virtut d’oferir una imatge molt fidedigna de l’estat de salut de cada societat en el seu context històric. Una fotografia que exhibeix un esquelet complet d’hàbits, comportaments, normes, formes de comunicació, pensament i rols assignats als seus membres.
En un moment com l’actual, en què els enormes èxits aconseguits respecte a la igualtat entre dones i homes són directament proporcionals al llarg camí que encara queda per recórrer, val la pena submergir-se en un petit viatge al passat publicitari. Una mirada amb les ulleres de llegir del 2022, incòmoda en bona part dels exemples que visualitzarem, però especialment pedagògica per no cedir als passos de cranc.
Des dels inicis de la publicitat, la dona sempre ha estat un element crucial i representatiu. Una figura amb una doble vessant tant decisora, en ser la destinatària-objecte de molts dels impactes publicitaris (aproximadament un 80% de les compres són realitzades per dones), com assignant-li diferents rols protagonistes a l’acting d’anuncis, espots, etc.
A la dècada dels 50 i 60 les dones estaven gairebé exclusivament representades a la cuina, exercint de mestressa i senyora de la llar o com la perfecta esposa i mare. Quan apareixia fent el salt a l’àmbit laboral, el seu paper quedava pràcticament delimitat a rols subordinats.
Els 70, a l’àmbit espanyol, comencen desgraciadament en mode clon de les dues dècades anteriors. L’obertura gradual del país porta també a la presència de marques estrangeres i canvis culturals que ràpidament s’integren a la Publicitat de l’època.
A poc a poc, la liberalització de la dona comença a ser una realitat més que un anhel i se la retrata a Publicitat exercint una major diversitat de professions, vestint pantalons i associant-la a hàbits fins aleshores considerats masculins, com fumar o beure alcohol.
Tot i els canvis, les estructures socials no muten de la nit al dia i segueixen trobant-se exemples en què les dones tenen un paper secundari i, de vegades, denigrant. Per exemple, un dels anuncis de l’època (Kelvinator. 1975) apostava per un “Porti’s com un home, ajudi la seva dona” que no convidava a repartir les tasques de la casa sinó a… comprar-li una rentadora.
Les tímides transformacions dels 70 cobren tota la seva efervescència a partir del 1980 amb una dècada, considerada per molts, com l’època daurada de la Publicitat a Espanya. La consolidació de determinats canvis polítics, socials i econòmics porta una explosió de llibertats també a l’univers publicitari.
Apareix una dona lliure, segura i decidida a aparcar definitivament la imatge de sexe feble. Una dona activa que fa caure murs en el món laboral i retarda (o descarta) la maternitat o el matrimoni. I, en força ocasions, un home a qui se li assignen rols d’home-objecte.
Una dona forta, elegant, amb èxit i treballadora. Una dona independent.
Lamentablement, les millores gegants aconseguides en aquesta dècada van patir una terrible frenada als 90 en què el paper de la dona muta al d’objecte sexual. Una involució que obrirà el proper contingut del Blog FlandeCoco sobre “Dona i Publicitat: història del que és nostre (2)”.
Pots conèixer altres continguts relacionats amb l’Univers Publi visitant el Blog de FlandeCoco o seguir el dia a dia l’agència a les nostres Xarxes Socials a LinkedIn , Instagram , Twitter, Facebook o YouTube .
Si vols informació addicional per a la teva empresa o conèixer altres detalls sobre com et podem ajudar en accions de Màrqueting i Comunicació, omple el següent formulari i ràpidament et donarem resposta.
