Hi havia una vegada un temps llunyà, mític, gairebé paleolític, en què una persona obria una revista, veia un anunci i, miracle, li prestava certa atenció. No existien les notificacions. No t’apareixien imitadors de Taylor Swift fins i tot a la sopa ballant “The hate of Ophelia”. No hi havia vídeos de simpàtics gossets fent parkour. Cap veu et cridava ¡Espera al final! cada tres segons.

Avui competim contra un algoritme entrenat perquè el dit llisqui compulsivament. Benvinguts a l’era de l’scroll infinit: el parc d’atraccions de la dopamina, el cementiri de l’atenció i, alhora, el territori on les marques es juguen bona part de la seva rellevància.

El nou or ja no és la dada

La pregunta no és pas si l’atenció ha mort. La pregunta és: en quin segon exacte una marca deixa de merèixer-la?

Durant anys es va dir que la dada era el nou or. Error parcial. Les dades serveixen de poc si ningú no s’atura a mirar el que fem amb elles.

L’economia digital actual funciona amb una lògica brutal: cada plataforma lluita per segons. No minuts, segons. TikTok va convertir el consum audiovisual en uns focs artificials de les emocions. Instagram va aprendre ràpid. YouTube va escurçar formats. LinkedIn es va omplir d’storytelling exprés. Fins i tot Netflix afegeix autoplay per evitar que l’usuari tingui temps de pensar.

Pensar, de fet, ha esdevingut una amenaça per a moltes plataformes. I aquí apareix la gran paradoxa del màrqueting contemporani: mai no hi hagut tantes oportunitats per impactar i mai ha estat tan difícil generar un impacte real.

El cervell no és multitasking; simplement sobreviu. Les marques solen interpretar la caiguda d’atenció com a problema creatiu: “cal fer continguts més dinàmics”. Sí… però no només.

La neurociència fa temps que explica una cosa incòmode: el cervell humà no està dissenyat per processar estímuls infinits sense fatiga. El que anomenem multitasking sol ser, en realitat, una successió rapidíssima de microinterrupcions cognitives. Resultat: més consum, menys record.

Consumim moltíssim contingut. Recordem poquíssim. I és per això que tantes campanyes funcionen en mètriques d’interacció, però desapareixen de la memòria col·lectiva en qüestió d’hores. L’usuari veu el vídeo, potser li dona like, però mentalment ja és en un altre lloc abans del segon tres.

La creativitat competeix contra l’avorriment

Aquest és el veritable canvi de paradigma. Abans una marca competia contra la categoria. Avui competeix contra qualsevol cosa capaç de generar estímul immediat: mems, streams, notícies, influencers, conspiracions, receptes de pasta o un gat tocant el piano.

La referència emocional de l’usuari ja no és el millor anunci del sector. És el més interessant que veurà avui. I això obliga les marques a replantejar moltes inèrcies perquè la solució no és cridar més: internet ja és ple de gent cridant. La solució és entendre què és el que mereix ser escoltat.

L’error és confondre rapidesa amb rellevància. Moltes marques han reaccionat al dèficit d’atenció accelerant-ho tot al crit de “Més fusta!”. Més vídeos, més peces, més impacte, més freqüència, més urgència…

Però la hiperactivitat comunicativa no garanteix cap atenció. De vegades garanteix exactament el contrari: indiferència. El consumidor actual detecta el contingut buit a velocitat quirúrgica. Sap quan una marca té alguna cosa a dir i quan simplement necessita emplenar el calendari editorial.

En un entorn saturat, la rellevància no neix de publicar més. Neix de tenir una veu reconeixible, una idea clara i el coratge de no assemblar-se a la resta. Sí, encara que això impliqui abaixar el ritme.

Com es guanya l’atenció avui?

Amb una barreja d’estratègia, psicologia i humanitat. Les marques que funcionen millor no són necessàriament les més virals. Són les que aconsegueixen instal·lar-se a la memòria. Les que entenen que l’atenció no es roba: es mereix seguint algunes directrius:

• Entrant ràpidament en matèria.
• Dissenyant missatges simples però intel·ligents.
• Construint universos de marca coherents.
• Apostant per creativitat amb criteri, no només amb efectes.
• I entenent una cosa fonamental: l’usuari no cerca contingut. Busca recompensa emocional.

Pot ser utilitat. Pot ser una inspiració. Pot ser entreteniment. Pot ser una identificació. Però quan no hi ha recompensa, el dit continua baixant. I aquest scroll no té final.

Potser no hem perdut l’atenció. Hem perdut la paciència per avorrir.

L’atenció continua existint. Ho demostren les sèries maratonianes, els podcasts de tres hores o els documentals que devorem un diumenge sencer. La gent sí que presta atenció, però només a allò que sent rellevant.

Aquest és el repte real per a les marques el 2026: deixar de fabricar soroll i començar a construir interès autèntic.

Perquè al fons, l’scroll infinit no és l’assassí de l’atenció. Només ha fet molt més evident qui realment la mereix.

Pots accedir a altres continguts relacionats amb el dia a dia de FlandeCoco visitant les Breaking News flaneres o, si ets fan de l’univers de la Publicitat i Comunicació, fent clic als interessants continguts del nostre Blog corporatiu.

Si necessites un partner de proximitat, creatiu i d’experiència multisectorial per als teus desafiaments publicitaris, siguin del caràcter que siguin, omple el següent formulari i ràpidament et donarem resposta.

Som el que mengem, però al món digital podríem dir, i sense por d’equivocar-nos, que som el que publiquem. I si no, que ho diguin a qualsevol marca que hagi descuidat el seu feed durant un parell de mesos: el que apareix a les seves xarxes socials no només comunica, també delata.

Perquè sí, el feed és molt més que una quadrícula bonica. És un mirall. I com tot mirall, reflecteix… però també amplifica.

Un feed no parla, crida

Encara que una marca no ho pretengui, la seva presència a Xarxes Socials sempre està dient alguna cosa. La freqüència de publicació, el tipus de contingut, els colors, el to, els silencis… tot plegat. I tot construeix percepció.

Un feed caòtic, sense coherència visual ni narrativa, és altaveu d’una marca que no té clar qui és. Un excessivament rígid pot semblar distant o poc humà. I aquest perfil que només ven, ven i ven… directament espanta.

L’usuari decideix en segons si quedar-se o no i, per tant, el feed es converteix en una primera impressió constant. Ja no n’hi ha prou d’estar a les xarxes: cal significar alguna cosa.

Durant anys, moltes marques han entès Instagram (i companyia) com un aparador visual. I sí, l’estètica importa. Molt. Però el problema apareix quan l’estètica substitueix l’estratègia. Un feed bonic sense narrativa és com un llibre amb una portada increïble i les pàgines en blanc.

Les tendències actuals apunten cap a un equilibri més intel·ligent: feeds que combinen identitat visual sòlida amb contingut rellevant, útil o entretingut. Marques que entenen que el disseny no és decoració sinó comunicació. I l’algorisme també ho sap.

La coherència no és opcional

Un dels grans aprenentatges dels darrers anys és que la coherència no és un nice to have, és un must. I no parlem només de colors o tipografies, sinó d’una cosa més profunda: el to de veu, els valors, l’actitud.

És la teva marca irònica? Propera? Inspiradora? Didàctica? Perfecte. Ara demostra-ho a cada post. Perquè quan una marca canvia de personalitat com qui canvia de filtre, l’usuari ho percep. I el que percep, poques vegades genera confiança.

Un altre canvi clau: el feed ja no es consumeix com una galeria estàtica. Es viu com una experiència dinàmica. Els usuaris arriben des de diferents punts: un reel, una story, una cerca. I en aterrar al perfil, esperen entendre ràpidament què poden esperar d’aquesta marca.

Aquí és on entra en joc la narrativa de conjunt: hi ha una història? una línia editorial clara? un ritme reconeixible? Un bon feed no és una suma de publicacions, és un ecosistema.

Humanitzar o desaparèixer

En un entorn saturat de contingut, les marques que millor funcionen són aquelles que es perceben com a humanes. Això implica obrir la porta a formats més espontanis, menys perfectes i més reals. Mostrar processos, errors, aprenentatges. Parlar com parlen les persones. Escoltar. Respondre.

El feed perfecte ha mort. Visca el feed autèntic.

L’analítica ha de manar, és clar. Sabem què funciona, què reté, què converteix. Però compte: optimitzar el contingut només en base a mètriques pot portar a feeds predictibles, clònics, sense personalitat.

El repte és utilitzar les dades com a brúixola, no com a pilot automàtic. Les marques més interessants avui són les que combinen insight + intuïció. Estratègia + creativitat. Excel + espurna.

Què diu el teu feed de tu?

Potser la pregunta no és si el teu feed reflecteix la teva marca, sinó com ho fa. Explica una història coherent? Genera una emoció reconeixible? Aporta alguna cosa més enllà de vendre?

Perquè al final, les Xarxes Socials no són només un canal: són un espai de construcció de marca a temps real. I com tot mirall, et poden mostrar tal com ets… o tal com creus ser.

La diferència, com sempre, és mirar amb atenció. I a atrevir-se a ajustar el reflex.

Pots accedir a altres continguts relacionats amb el dia a dia de FlandeCoco visitant les Breaking News flaneres o, si ets fan de l’univers de la Publicitat i Comunicació, fent clic als interessants continguts del nostre Blog corporatiu.

Si necessites un partner de proximitat, creatiu i d’experiència multisectorial per als teus desafiaments publicitaris, siguin del caràcter que siguin, omple el següent formulari i ràpidament et donarem resposta.

Hi va haver un temps en què la venda en línia era únicament una opció més. Avui és senzillament una capa estructural dels negocis. Però el que és realment interessant no és que l’ecommerce hagi crescut a passos de gegant, sinó com ho ha fet a Espanya: xifres sòlides, adopció massiva i, sobretot, un marge d’evolució enorme.

Per als decisors empresarials, la pregunta ja no és si ser o no al digital, sinó com integrar-lo intel·ligentment amb la resta dels canals.

Un mercat en expansió

Les dades no deixen cap dubte. El comerç electrònic a Espanya va superar els 95.000 milions d’euros el 2024 amb un creixement del 13,1% interanual. Lluny d’estabilitzar-se, el ritme s’accelera. El 2025, alguns trimestres van registrar increments superiors al 18% i fins i tot el 22% interanual, i van arribar a xifres rècord per sobre dels 28.000 milions en un sol trimestre.

A aquests s’hi suma una dada absolutament demolidora: hi ha més de 30 milions de compradors online a Espanya. És a dir, l’ecommerce ja no és un nínxol; és un comportament de consum massiu.

Hi ha un altre matís estratègic a tenir en compte: una gran part de les compres en línia realitzades des d’Espanya s’adreça a operadors internacionals. Una dada que evidencia que l’oportunitat de continuar captivant els consumidors locals no està gens explotada.

Complement (que no substitut)

Un dels errors més habituals és plantejar l’ecommerce com a substitut del canal físic. La realitat és molt més interessant: funciona com a accelerador del conjunt.

Les dades del mercat apunten cap a un model clarament omnicanal. El consumidor busseja a l’online i compra a la botiga, o viceversa. De fet, una majoria significativa espera experiències integrades entre tots dos entorns, com confirma l’auge del click & collect.

L’ecommerce:

• Amplia l’abast geogràfic sense expansió física.
• Permet operar 24/7.
• Genera dades valuoses sobre comportament de compra.

Mentre que el canal físic:

• Reforça l’experiència.
• Genera confiança.
• Actua com a punt de contacte tangible.

Les empreses que millor estan funcionant no trien entre l’un o l’altre: dissenyen ecosistemes híbrids on cada canal potencia la resta.

Més enllà de la venda

L’ecommerce no és només un canal de venda; és una eina estratègica. Cada interacció digital deixa rastre: preferències, hàbits, freqüència, tiquet mitjà. Aquesta informació permet optimitzar decisions en temps real, des de pricing fins a assortiment o campanyes.

A més, l’entorn digital facilita:

• Personalització: recomanacions, ofertes segmentades.
• Automatització: processos logístics, atenció al client.
• Escalabilitat: creixement sense increment proporcional de costos.

En un context on els marges són cada cop més exigents, aquesta eficiència marca la diferència.

Un gran recorregut pendent

Tot i el creixement, l’ecommerce a Espanya encara té marge per evolucionar en diversos fronts:

• Penetració sectorial: categories com a alimentació o serveis locals encara tenen recorregut.
• Experiència d’usuari: friccions en logística, devolucions o temps de lliurament.
• Estratègia de marca: moltes empreses segueixen operant el canal en línia com un apèndix, no com un eix estratègic.

A més, tendències com el social commerce, la intel·ligència artificial aplicada a la personalització o la internacionalització digital estan encara en fase de desenvolupament.

En altres paraules: el mercat no és madur, està en expansió.

Decisors… Com aprofitar el moment?

Per a les empreses que volen capitalitzar aquest context, hi ha algunes idees clares:

1. Pensar en omnicanal, no en sitges: integrar estoc, comunicació i experiència.
2. Invertir en experiència d’usuari: rapidesa, claredat i confiança.
3. Treballar el contingut: l’ecommerce no només ven, també comunica.
4. Mesurar i optimitzar constantment: l’entorn digital permet aprendre ràpid.

L’ecommerce no és només una qüestió tecnològica; és, sobretot, una decisió estratègica. Espanya s’ha consolidat com un mercat digital dinàmic, amb xifres robustes i un consumidor plenament adaptat a l’entorn en línia. Però el més rellevant no és tot el que ha crescut, sinó tot el que encara pot créixer.

L’ecommerce ja no competeix amb el canal tradicional: el redefineix, l’amplifica i el connecta amb noves oportunitats. Per a les empreses, el repte no és “estar” a l’ecommerce, sinó integrar-lo amb intel·ligència en el seu model de negoci. Perquè en aquest nou escenari, vendre més no depèn només de tenir més punts de venda, sinó de saber connectar millor tots els que ja existeixen.

Pots accedir a altres continguts relacionats amb el dia a dia de FlandeCoco visitant les Breaking News flaneres o, si ets fan de l’univers de la Publicitat i Comunicació, fent clic als interessants continguts del nostre Blog corporatiu.

Si necessites un partner de proximitat, creatiu i d’experiència multisectorial per als teus desafiaments publicitaris, siguin del caràcter que siguin, omple el següent formulari i ràpidament et donarem resposta.

Una cita de noms il·lustres amb un estel·lar Dream Team de speakers posant el focus en la gestió, la innovació, la digitalització i la sostenibilitat. Mateu Casaña, Oriol Castro, Eduard Xatruch, Sergio i Javier Torres, Paolo Casagrande, Paco Pérez, Hideki Matsuhisa i altres gastropersonalitats van convertir The Horeca Hub en un espai obert al coneixement i la creativitat.

Una cita per a les marques amb més de 700 expositors, prop de 110.000 visitants professionals internacionals de fins a 72 països i un completíssim aparador de sinergies per a la indústria de l’alimentació, la gastronomia, el foodservice i l’equipament hoteler.

Una cita per a la innovació amb màquines expenedores de pizzes, caviar elaborat a base de cargol, embotit recobert d’or comestible de 24 quirats o un remenat d’ou instantani llest en 90 segons de microones.

I una cita per a les persones i les empreses que han convertit el sector de l’Horeca en una de les fortaleses més visibles de comunicació de FlandeCoco. El lideratge Albi capitanejant una nova manera d’entendre la gastronomia per a col·lectivitats, la tecnologia al servei de l’estalvi i l’eficiència de Save Up Market, la revolució de Zeelandia España per a pastisseries i forns, i la distinció de Season Restaurante elevant el concepte de tapes a l’Eixample.

Alimentaria + Hostelco 2026, una cita imprescindible del calendari convertida per mèrits propis en una autèntica plataforma per a tota la cadena de valor del retail i el foodservice. Un esdeveniment de referència que dona resposta a totes les necessitats de l’ecosistema Horeca i Hospitality, amb un posicionament sense igual a tot el mercat firal internacional, i amb l’oferta més completa i transversal per a la indústria de l’alimentació, la gastronomia, la restauració i l’equipament hostaler.

La central de compres Save Up Market, una eina que estimula l’estalvi, l’optimització i l’eficiència en els negocis de restauració col·lectiva i organitzada, actualment aglutina més de 250 centres i més de 100 proveïdors locals i internacionals. Un poder tecnològic que ha tingut un doble protagonisme a fira.

La participació de Marc Ferré, director general de l’empresa, a la taula rodona “Residències de gent gran: normativa i transparència”, va destacar a la primera jornada firal. El CEO de Save Up va emfatitzar en les seves intervencions l’enorme salt qualitatiu produït en l’àmbit de l’alimentació. “És una evidència. Som una societat que mengem molt millor i el sector de la restauració per a col·lectivitats ha fet aquest camí de la mà de la societat”.

El protagonisme de la central de compres va estar brillantment complementat per la seva presència a l’estand B21 del pavelló 4. Un espai efímer dissenyat i construït per FlandeCoco que va aplegar centenars de professionals del sector interessats en els beneficis de la plataforma i també, òbviament, a mitjans amics de la casa com Ana Turón i Eulàlia Pasarell de Restauración Colectiva.

Si el menjar entra per la vista, les solucions per a pastisseries i fleques de Zeelandia España van quedar gravades a la retina d’infinitat de visitants des del seu atractiu espai al pavelló número 7. Un autèntic boom firal que va captivar tant en el directe retransmès per RTVE com en el showcooking capitanejat per David Pallàs i Manel Garcia Escala.

“Versatilitat i creativitat per elevar el bàsic: pastisseria amb valor afegit”, un èxit de públic en què aquests professionals de Zeelandia van realitzar tres pastissos de formatge (festuc, crema catalana i dolç de llet), tres cassoletes (mango, lemon pie i cacauet salat) i uns espectaculars gots de postres. Mitjans com Alimarket i Hello Chefs no es van perdre cap detall.

Albi, sinònim de disrupció i identitat en gastronomia per a col·lectivitats, tampoc va faltar a la cita barcelonina. Protagonistes a xarxes socials amb una comunitat que supera àmpliament els 16.000 seguidors a Instagram, LinkedIn i Facebook, i protagonistes a l’hora d’elevar al pla de l’experiència la restauració en els sectors educatiu, sociosanitari, residències, corporatiu i oci.

Un top del sector que combina eficiència i qualitat per oferir un servei pensat per a les persones. El seu enfocament parteix d’una cuina equilibrada, nutritiva i emocional, capaç d’adaptar-se a grans volums sense renunciar al sabor, exiliant els ultraprocessats i atorgant tot el protagonisme als productes de proximitat i de temporada.

Més enllà de l’alimentació, aposta per un model flexible i proper, que s’ajusta a les necessitats de cada centre i dels seus usuaris. Així, la restauració es converteix també en una eina social i educativa, especialment en entorns com escoles o residències, on cada àpat forma part del benestar diari.

Una cita que any rere any, fins als 50 que ha complert en aquesta edició, aconsegueix consolidar-se com una de les fires internacionals més importants d’alimentació i hostaleria. Per al sector, un gran punt de negoci, innovació i networking. I per a Barcelona, un impacte econòmic, projecció global i atracció de milers de professionals.

Les marques i empreses han viscut durant anys còmodament instal·lades en el territori de les campanyes: accions puntuals, pics de visibilitat i grans inversions concentrades en moments clau del curs.

Alguna cosa ha canviat en aquests darrers temps. El consumidor ja no espera que li parlin: tria què veure, quan i com. I en aquest nou escenari, les empreses que destaquen no són les que més interrompen, sinó les que millor acompanyen.

Avui, les marques més rellevants han deixat de comportar-se com a anunciants purs i durs per convertir-se en alguna cosa molt més interessant: mitjans de comunicació en si mateixos. Una transformació no només recomanada per a empreses i negocis de gran múscul econòmic.

De campanyes a ecosistemes de contingut

La diferència és profunda. Una campanya té principi i fi. Un ecosistema de contingut, en canvi, és continu, evolutiu i centrat en l’audiència. Les marques que entenen això han passat de llançar missatges a construir narratives identitàries.

Ja no es tracta només de vendre un producte, sinó de generar valor constant: continguts que informen, entretenen, inspiren o ajuden a prendre decisions. Des de blogs corporatius fins a podcasts, newsletters, canals propis o comunitats digitals, les empreses estan creant autèntiques plataformes editorials.

El resultat és clar: més rellevància, més temps de contacte i una relació més sòlida amb els seus públics.

Actuar com un mitjà implica adoptar una lògica diferent. No n’hi ha prou amb produir contingut; cal fer-ho des d’una intenció estratègica. Un enfocament editorial es basa en tres pilars:

• Audiència primer: entendre què interessa realment al teu públic, més enllà del teu producte o servei.
• Consistència: generar contingut de manera regular, no només en moments comercials o campanyes estacionals.
• Narrativa: construir un relat coherent i dinàmic, que evoluciona amb el temps.

Les marques que apliquen aquesta mentalitat deixen de dependre exclusivament de la pressió publicitària i comencen a generar atracció orgànica. En altres paraules, passen de perseguir l’audiència a ser buscades per ella.

El contingut com a actiu

Un dels grans errors en màrqueting és tractar el contingut com un cost puntual. Tanmateix, quan es treballa amb visió editorial, el contingut es converteix en un actiu acumulatiu.

Un article ben treballat, un vídeo útil o una guia pràctica no desapareixen després d’una campanya: continuen generant trànsit, posicionament i credibilitat al llarg del temps. És una inversió que madura.

A més, aquest enfocament permet optimitzar recursos. Un mateix contingut pot adaptar-se a múltiples formats i canals, ampliant el seu impacte sense multiplicar els costos.

Construir comunitat: el veritable diferencial

Les marques que actuen com a mitjans no només informen: creen comunitat. I aquí rau una de les majors oportunitats.

Quan una empresa genera contingut rellevant de manera constant, comença a atraure persones amb interessos comuns. Amb el temps, aquesta audiència deixa de ser passiva i es converteix en una comunitat activa, que interactua, comparteix i recomana.

Això té implicacions directes en el negoci. Millora la fidelització, redueix la dependència de la publicitat pagada i augmenta la credibilitat i l’autoritat de marca.

En un entorn saturat d’impactes publicitaris, la confiança es converteix en l’actiu més valuós. I el contingut és una de les formes més eficaces de construir-la.

Com començar?

Adoptar una mentalitat editorial no implica crear una redacció gegant de la nit al dia. Es tracta d’avançar amb criteri:

1. Definir territoris de contingut: sobre quins temes pot aportar valor la teva marca de manera legítima?
2. Conèixer l’audiència: identificar els seus interessos, dubtes i necessitats reals.
3. Establir un pla editorial: calendaritzar continguts amb objectius clars.
4. Mesurar i ajustar: analitzar què funciona i optimitzar contínuament.

L’èxit no està en publicar molt, sinó en publicar millor i amb coherència.

Les marques que expliquen, expliquen històries

El màrqueting està evolucionant cap a un model on l’atenció no es compra, es guanya. En aquest context, les empreses que adopten un enfocament editorial tenen un avantatge competitiu clar.

Pensar com un mitjà no és una moda, és una adaptació necessària a un consumidor més exigent, més informat i amb més capacitat d’elecció. Les marques que ho entenguin no només comunicaran millor: construiran relacions més profundes, duradores i rendibles.

Perquè al final, les marques que realment importen no són les que més parlen, sinó les que tenen alguna cosa interessant a dir… i saben com explicar-ho.

Pots accedir a altres continguts relacionats amb el dia a dia de FlandeCoco visitant les Breaking News flaneres o, si ets fan de l’univers de la Publicitat i la Comunicació, fent clic als interessants continguts del nostre Blog corporatiu.

Si necessites un partner de proximitat, creatiu i amb experiència multisectorial per als teus desafiaments publicitaris, siguin de la naturalesa que siguin, omple el següent formulari i ràpidament et donarem resposta.

Una fira de grans xifres. Més de 60.000 m² en quatre pavellons d’IFEMA, més de 1.000 expositors i més de 700 experts internacionals presentant estratègies disruptives per millorar la gestió, la innovació i l’optimització de cada àrea d’un negoci de l’ecosistema Horeca.

Una fira de grans tòtems mediàtics, reunint un Dream Team de noms il·lustres com Ferran Adrià, Joan Roca, Dani García, Carlos Maldonado, Aleix Puig i Kike Sarasola, entre d’altres, aportant coneixements 5 estrelles per a tota la cadena de valor de la indústria.

I una fira de grans complicitats, acompanyant partners de FlandeCoco com la plataforma Save Up Market, amb estand propi al recinte firal, la gastronomia col·lectiva amb segell propi d’Albi Restauració, i els potents altaveus sectorials de Geriatricarea o Caternews.

Una HIP Horeca Professional Expo 2026 consolidada, any rere any, com una de les cites més innovadores i de major aportació de valor del sector, i reconeguda unànimement com a place to be gràcies a la seva aposta des de la primera edició per oferir les últimes tendències que impacten o impactaran en l’hostaleria mundial. Una HIP que reivindica el paper social del sector i la seva contribució a un creixement econòmic dedicat a millorar la vida dels ciutadans.

La central de compres Save Up Market lidera l’ús de la tecnologia com a eina d’estalvi, optimització i eficiència per als negocis de restauració col·lectiva i organitzada. Una plataforma que actualment agrupa més de 250 centres i més de 100 proveïdors locals i internacionals, i que va captar l’atenció d’infinitat de professionals al seu espai firal 7F366.

Un punt de trobada, tant per a negocis de restauració com per a fabricants o distribuïdors de productes i serveis del sector Horeca, interessats a conèixer més detalls sobre com la plataforma els pot ajudar. Informació d’alt valor que Marc Ferré, CEO de Save Up Market, va amplificar a la ponència “Control, gestió i estalvi” celebrada al Care Hub Theatre.

Una finestra real per al networking, els contactes i el negoci que també va aprofitar l’empresa Albi de restauració per a col·lectivitats. En un context marcat per factors com els costos i l’exigència en matèria de sostenibilitat i salut, el sector de la gastronomia col·lectiva afronta reptes de gran magnitud. Albi es troba al centre d’aquest canvi, innovant els seus models de gestió, digitalitzant processos i intensificant el seu compromís amb el producte local i l’alimentació equilibrada.

El repte ja no és només servir milers de menús al dia, sinó fer-ho amb qualitat, traçabilitat i responsabilitat social, adaptant-se a menjadors escolars, hospitals o empreses que demanden cada vegada més transparència, personalització i eficiència.

Una HIP 2026, en síntesi, que continua apostant per situar inequívocament la innovació al centre per donar resposta als reptes que estan definint actualment l’hostaleria: la gestió de marques, la diferenciació en un entorn exigent, l’entrada de nous actors i el canvi dels consumidors.
Un petit Davos del sector Horeca que busca discernir el present i el futur d’una indústria clau per a Espanya. I comptant amb la complicitat i participació d’actors tan importants com els presents al HIP… el futur està garantit.

Pràcticament des dels seus inicis, la publicitat va perseguir una idea molt clara: la perfecció. La imatge impecable. El guió sense fissures. El missatge tancat, polit i assajat fins al darrer segon. L’anunci com a peça memorable, dissenyada per ser admirada des de la distància.
Va funcionar. Molt de temps. Fins que va deixar de fer-ho.

Avui, l’anunci perfecte no només ha perdut efectivitat: s’ha tornat sospitós. En un ecosistema digital saturat d’impactes, filtres i discursos a vegades excessivament impostats, la perfecció ja no inspira confiança. Genera distància. I, en el pitjor dels casos, indiferència. La bona notícia és que això no suposa la fi de la publicitat. Suposa la seva evolució.

Quan la perfecció va començar a sonar falsa

Les audiències han canviat més de pressa que molts discursos de marca. Viuen envoltades de contingut real, espontani, imperfecte. Consumeixen històries explicades des de la proximitat, no des del pedestal. I han desenvolupat un radar afinadíssim per detectar quan alguna cosa està massa ben construïda per ser veritat.
L’anunci perfecte ja no competeix contra d’altres anuncis. Competeix contra la vida mateixa. Contra vídeos gravats sense guió, opinions sense editar, moments quotidians compartits sense intenció comercial. I aquí, la perfecció perd. No perquè estigui mal feta, sinó perquè és fora de context.

Convé aclarir-ho: parlar d’imperfecció no vol dir abaixar el llistó creatiu. Significa moure el seu nivell. La nova publicitat efectiva no cerca impressionar, busca connectar. No es basa a controlar cada variable, sinó a deixar espai a allò que és inesperat. No elimina els errors; els integra com a part del relat.

Una pausa incòmoda, un riure fora de pla, una frase que no sona a copy… Són detalls que abans es corregien i avui aporten credibilitat. Perquè s’assemblen més a com parla la gent de debò. I quan una marca parla com una persona –amb matisos, amb dubtes, amb contradiccions– deixa de ser percebuda com un missatge i comença a ser tractada com una presència.

De l’aspiració a la identificació

Durant anys, les marques van aspirar a ser admirades. Avui necessiten ser reconegudes. La diferència és subtil, però radical. La publicitat aspiracional construïa mons ideals. La publicitat humana construeix miralls. No mostra com hauries de ser, sinó amb qui podries sentir-te identificat.
Això no vol dir renunciar a l’ambició creativa. Al contrari. Exigeix ​​una entesa molt més profunda del context cultural, dels codis socials i de les emocions reals que mouen les persones. La creativitat ja no és polir el missatge fins a fer-lo inabastable. Està en saber quan deixar-lo anar.

El nou rol de marques i agències

En aquest nou escenari, les marques que funcionen no són les que parlen més alt, sinó les que saben quan callar i deixar que altres parlin per elles. Les que entenen que el control absolut és una il·lusió i que la rellevància es construeix compartint el protagonisme.

I aquí, el paper de les agències també canvia. Ja no som només fabricants de missatges. Som intèrprets del moment. Administradors d’històries. Connectors entre marques i realitats. Decisors creatius que entenen quan una idea necessita estructura i quan necessita aire.

La fi de l’anunci perfecte és, de fet, una oportunitat enorme. Per fer publicitat que no interrompi, sinó que s’hi integri. Per construir marques menys rígides i més vives. Per tornar a ser important en un entorn on l’atenció és escassa i l’autenticitat és valuosa.

Perquè, al final, les marques que deixen empremta no són les que semblen impecables. Són les que s’atreveixen a semblar humanes. I això, avui, és el més creatiu que es pot fer.

Pots accedir a altres continguts relacionats amb el dia a dia de FlandeCoco visitant les Breaking News flaneres  o, si ets fan de l’univers de la Publicitat i Comunicació, fent clic a les interessants publicacions del nostre Blog corporatiu .

Si necessites un partner de proximitat, creatiu i d’experiència multisectorial per als teus desafiaments publicitaris, siguin del caràcter que siguin, omple el següent formulari i ràpidament et donarem resposta.

Hi havia una vegada un temps en el que una hamburguesa era només una hamburguesa. Pa, carn, formatge, ceba caramel·litzada i poca cosa més. Avui el conte ha canviat, avui és contingut, és espectacle, és comunitat i, sobretot, és una de les grans protagonistes de les xarxes socials.

Tan simple com obrir Instagram, TikTok o X per comprovar-ho: burgers que regalimen formatge a càmera lenta, locals que anuncien drops com si fossin llançaments de sneakers i marques que converteixen cada recepta en una història única i genuïna. Què ha passat perquè un producte tan quotidià hagi esdevingut un fenomen social i publicitari?

Perfecta per al llenguatge visual

Les Xarxes Socials són visuals per natura, i aquí la burger juga amb un avantatge enorme. És acolorida, reconeixible a l’instant i profundament desitjable. El famós food porn troba a l’hamburguesa una aliada immillorable: plans tancats, talls de carn al punt, formatge fos caient sense pudor i pans brillants que gairebé es poden olorar des de la pantalla.

A més, el format burger s’adapta molt bé al vídeo curt. Reels i TikToks de 10 a 20 segons són suficients per generar impacte i desig. No cal explicar gaire: una bona imatge fa la feina.

Les marques i negocis de burgers han entès una cosa clau: no venen només menjar, venen actitud. Moltes hamburgueseries han construït universos propis amb una personalitat clara i reconeixible. Llenguatge desenfadat, ironia, referències a la cultura pop i una relació directa amb la comunitat.

A les xarxes no es parla d’’una hamburguesa amb cheddar”, sinó de “la burger que t’arruïna la dieta, però t’arregla el dia”. El producte s’humanitza, hiperbolitza i es converteix en relat. I quan hi ha relat, hi ha engagement.

Drops, edicions limitades i FOMO

Un altre factor decisiu ha estat l’adopció de dinàmiques pròpies del màrqueting digital i la cultura streetwear: llançaments limitats, col·laboracions especials i burgers que només estan disponibles durant un temps concret.

Aquest enfocament genera urgència i conversa. Si no hi vas avui, te la perds. Si no la proves, no pots opinar. I si no la comparteixes, sembla que no ha passat. El famós FOMO (Fear Of Missing Out) funciona especialment bé a l’Horeca, i les burgers ho han sabut explotar com ningú.

Les burgers també han trobat grans aliats als creadors de contingut gastronòmic. Reviews honestes, reaccions i rànquings infinits han amplificat l’abast de moltes marques sense necessitat de grans produccions.

Aquí hi ha una clau interessant per a les marques: no tot ha de ser hipercontrolat. Moltes burgers triomfen precisament perquè es presten a ser aixafades, mossegades i jutjades sense guió. Aquesta sensació d’autenticitat connecta molt bé amb audiències cansades de la publicitat tradicional.

Comunitats que parlen (i defensen)

Quan una burger agrada, no només es consumeix: es recomana, es discuteix i es defensa. Les marques que han sabut escoltar i respondre en comentaris, proveir els seus clients o fins i tot fer broma amb ells han creat autèntiques comunitats.

Les Xarxes Socials deixen de ser un aparador per convertir-se en una conversa constant. I en sectors com el de l’Horeca, on la recomanació és or, aquest diàleg val tant com una bona ubicació.

Què pot aprendre el màrqueting Horeca d’aquest fenomen? Més enllà de l’hamburguesa, l’aprenentatge és clar: entendre el llenguatge del canal i atrevir-se a jugar. Les burgers han conquistat les xarxes perquè no intenten semblar el que no són. Són excessives, properes, divertides i molt conscients del seu públic.

Per a les marques Horeca (i per a qualsevol anunciant), el missatge és evident: el producte importa, però la manera d’explicar-ho ho és tot. Les Xarxes no premien el que més crida, sinó el que connecta més bé.

Perquè al final, a Social Media, com a la cuina, no es tracta només de tenir bons ingredients. Es tracta de saber-los combinar perquè l’experiència sigui memorable.

Pots accedir a altres continguts relacionats amb el dia a dia de FlandeCoco visitant les Breaking News flameres o, si ets fan de l’univers de la Publicitat i Comunicació, fent clic als interessants continguts del nostre Blog corporatiu.

Si necessites un partner de proximitat, creatiu i d’experiència multisectorial per als teus desafiaments publicitaris, siguin del caràcter que siguin, omple el següent formulari i ràpidament et donarem resposta.

Durant anys, les marques van parlar i els consumidors van escoltar en un diàleg unidireccional. Avui la conversa s’ha capgirat. El consumidor actual no es limita només a escoltar: compara, investiga, opina, exigeix ​​i, si alguna cosa no el convenç, simplement canvia. Sense dramatismes. En un clic.

Entendre aquesta evolució ja no és un avantatge competitiu: és una condició mínima per continuar sent rellevant. Especialment per a mitjanes i petites empreses que competeixen en mercats saturats, on cada impacte compta i cada decisió de màrqueting ha d’estar ben afinada.

De consumidor passiu a protagonista

El consumidor actual està més informat que mai. Té accés immediat a ressenyes, comparatives, Xarxes Socials i opinions d’altres usuaris. Això ha canviat radicalment la relació amb les marques: ja no es tracta només de vendre un producte o servei, sinó de construir una experiència coherent i creïble.

A més, el consumidor ha guanyat veu. Opina públicament, recomana (o no) i condiciona la reputació de les empreses. Una campanya brillant pot elevar una marca; una experiència mal gestionada la pot enfonsar en qüestió d’hores.

Una de les grans exigències del consumidor actual és l’autenticitat. Les marques que prometen més del que compleixen o que es pugen a tendències sense convicció real són detectades ràpidament. El consumidor vol saber qui ets, què defenses i com actues quan ningú t’està mirant.

Això no vol dir ni obliga a que totes les marques hagin de tenir un gran discurs social, però sí una coherència a prova de bomba. Coherència entre allò que es diu i allò que es fa, entre la comunicació i l’experiència real del client. La transparència, ben entesa, genera confiança. I la confiança ven.

Personalització sense invasió

Vivim a l’era de tot això és per a mi. El consumidor espera missatges rellevants, ofertes adaptades i experiències personalitzades. Però hi ha una línia fina –molt fina– entre personalitzar i resultar invasiu.

Les marques que entenen les dades com una eina per aportar valor, i no només per perseguir conversions, són les que marquen la diferència. El repte és utilitzar la informació de forma intel·ligent, respectuosa i estratègica.

El consumidor vol respostes ràpides, processos simples i solucions clares. La paciència és un recurs escàs. Tot i això, rapidesa no significa improvisació. Les marques que comuniquen ràpid, però sense estratègia generen soroll, no impacte.

Aquí és on moltes pimes es juguen molt: automatitzar sense deshumanitzar, respondre sense perdre to i mantenir una presència constant sense caure a la saturació.

Experiències omnicanal coherents

El consumidor no distingeix entre online i offline. Per ell, la marca és una sola. Espera la mateixa experiència en una web, a Xarxes Socials, en un correu electrònic o en un punt de venda físic.

Aquesta exigència obliga les empreses a pensar la comunicació de manera global, integrada i alineada. No es tracta d’estar a tots els canals, sinó d’estar bé en les que realment importen per al teu negoci.

La publicitat ja no només va de creativitat (tot i que continua sent clau), sinó d’estratègia, anàlisi i coneixement profund del consumidor. Va de prendre decisions informades, anticipar-se als canvis i construir marques amb visió en el llarg termini.

En un entorn tan canviant, tenir una agència de publicitat que entengui aquesta evolució, que estigui al dia de les tendències i que sàpiga traduir-les en accions concretes i mesurables, no és una despesa: és una inversió.

A FlandeCoco creiem que les marques que escolten, s’adapten i s’atreveixen a fer les coses de manera diferent són les que lideren el panorama actual. El consumidor ja ha canviat. La pregunta és: la teva marca està preparada?

Pots accedir a altres continguts relacionats amb el dia a dia de FlandeCoco visitant les Breaking News flaneres o, si ets fan de l’univers de la Publicitat i Comunicació, fent clic als interessants continguts del nostre Blog corporatiu .

Si necessites un partner de proximitat, creatiu i d’experiència multisectorial per als teus desafiaments publicitaris, siguin del caràcter que siguin, omple el següent formulari i ràpidament et donarem resposta.