La publicitat dels anys 90 carrega a la motxilla amb el vergonyós pes del sexisme exhibit en molts dels seus impactes. Una llosa que ha aconseguit minimitzar el salt qualitatiu enorme en creativitat, humor i globalització que va suposar aquesta dècada.
Si a “Dona i Publicitat: història de lo nostre (2)” trèiem els colors a algunes marques, creatius i anuncis del panorama noranter, avui viatjarem fins a la cara més amable de l’època recordant aquelles que van combatre aquesta tendència des de les idees, la capacitat de sorprendre i la connexió emocional.
La celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, l’Expo Universal de Sevilla i la capitalitat europea de les cultures atorgada a Madrid va oferir un poderós focus d’atenció internacional al país. Una llum que va revertir en un boom tecnològic, cultural i comercial on la inversió publicitària es va multiplicar, també ajudada per l’arribada de les televisions privades.
La competència es va disparar i, per tant, els anuncis buscaven la via de l’impacte, el fantàstic, l’emotiu o l’absurd per distingir-se. Dir més amb menys paraules per ser més memorables. Buscar la complicitat de l’espectador des, per exemple, d’uns personatges curiosos, unes misterioses paraules-mantra i un tema infal·lible posant la cirereta al pastís del Renault Clio.
Trencar amb un passat de moralitats retrògrades i tabús en qüestió de drets sexuals. Espanya comença a deixar de banda l’etiqueta de país que ni parla de sexe ni vol imaginar que els adolescents el puguin practicar. Sense complexos, però amb precaucions: Póntelo-pónselo!
Una idea senzilla però amb punx, una bona ració de transgressió i controvèrsia plantejant una història que involucrava unes monges, un nen Jesús accidentat i una miraculosa cola. Estava cantat que Monjas s’enduria el Grand Prix de Cannes del 1992.
El poder dels espots per sensibilitzar les persones té un exemple notori a la campanya de Voluntaris de la Creu Roja del 1990. Tan simple com contundent, tan efectiu com un nadó posant-se en acció en veure per la tele com hi ha persones que pateixen.
La transgressió i l’emotivitat no només construïen ponts amb els consumidors. Els prototips, l’exageració envoltada d’una mica d’humor i saber presentar la frase adequada en el moment més oportú també són un camí cap a l’èxit.
Quan arrivi a casa…
… pren-te un kit-kat …
… acceptant el pop com a animal de companyia.
Una selecció que, òbviament, ha de ser vista amb els ulls del context històric. Una 90’s spolist que bé podria completar-se amb el cosí anti-bulling de Zumosol , la batalleta netejadora entre Villarriba i Villabajo o, entre d’altres, la llibertat d’Amena també a l’hora de modernitzar un hit de Nino Bravo.
Podeu consultar altres continguts de l’univers Publicitat visitant el Blog de FlandeCoco i conèixer alguns dels treballs realitzats per la nostra agència accedint al Porfoli . Si vols informació addicional per a la teva empresa o conèixer altres detalls sobre com et podem ajudar en accions de Màrqueting i Comunicació, omple el següent formulari i ràpidament et donarem resposta.