3, 2, 1 🎬 Acció a l’escena!
Sona “Under Preassure” de David Bowie i Queen. Sala d’una agència de publicitat. Una persona a la vora del col·lapse mental, tassa de cafè a la mà, fa voltes nervioses al voltant d’una taula. Mormola frases inintel·ligibles a una audiència inexistent. Gargoteja paraules i fletxes a la pissarra de vidre com si intentés desxifrar un missatge ocult de l’univers. Quan el compte enrere del deadline s’acosta irreversiblement al 00:00:00 i contra tot pronòstic… la gran idea apareix.
Molt de blockbuster i crispetes però et sona com quelcom familiar? No estàs sol. A l’univers creatiu, les urgències i el caos no només són part més o menys quotidiana del paisatge: moltes vegades semblen ser els ingredients secrets de les campanyes més brillants.
L’efecte deadline i l’espurna inesperada
Per què passa això? Què té la urgència del temps per fer els creatius funcionin com si estigués endollats a 10.000 volts?
La resposta té una mica de ciència i una mica de màgia. La neurociència explica que, sota pressió, el cervell allibera una bona dosi d’adrenalina i cortisol, aguditzant els sentits i activant mecanismes de supervivència mental. Bàsicament, el cervell llança el missatge “o resolem això o ens enfonsem”. No hi ha temps per a la síndrome de l’impostor, els dubtes existencials o el perfeccionisme paralitzant. És actuar o actuar.
Aquest estat d’urgència extrema també redueix la interferència cognitiva, cosa que, paradoxalment, augmenta la connexió d’idees allunyades entre si. És aquí on sorgeixen aquestes combinacions inesperades que abans no vèiem per estar massa lúcids.
El caos com a part del procés
Tot i que glorificar la pressa i la manca d’organització no és gaire bona idea (planificar continua sent tan necessari com imprescindible), el cert és que el caos controlat té un paper estel·lar en el procés creatiu.
De fet, molts creatius coincideixen que treballar a un pas de l’abisme allibera una versió més crua, audaç i directa de les seves idees. No hi ha temps per als adorns: només allò essencial, allò que connecta, allò que funciona.
Com va dir el director David Lynch: “La pressió pot fer que les idees pugin a la superfície, com bombolles des de les profunditats”.
Es pot replicar aquesta espurna sense estar prop del col·lapse?
Bona pregunta. Alguns creatius intenten reproduir aquest estat d’urgència mitjançant tècniques com ara:
- Deadlines artificials: fixar-se límits de temps més curts per forçar la presa de decisions.
- Canvis d’entorn: treballar en un indret poc habitual, o a hores impensades, per forçar noves associacions.
- Brainstorming express: reunions de 15 minuts amb l’única regla de llençar idees sense filtres ni judicis.
La clau no és dependre del caos, sinó aconseguir domesticar-lo incorporant-lo com un accelerador puntual i no com a mode de vida.
Aleshores… és millor esperar que arribi la pressió? No, però tampoc no cal demonitzar-la. Si bé l’ideal és tenir temps, focus i planificació, la veritat és que la pressió té un poder transformador quan se sap canalitzar.
I si mai et trobes donant voltes nervioses al voltant d’una taula o mormolant frases inintel·ligibles a una audiència inexistent, recorda que 😉 no estàs improvisant. Estàs trobant la teva veu més honesta, urgent i creativa.
Potser aquesta és la gran moralina: no és que les millors idees només apareguin al darrer moment… és que, de vegades, la pressió ens obliga a treure’ns els filtres i deixar-les sortir.
Podeu conèixer altres continguts relacionats amb l’univers de la Publicitat, el Màrqueting o la creativitat visitant el Blog flaner. Si desitges informació més detallada sobre com pot la nostra agència ajudar-te en els teus desafiaments de comunicació en línia o offline, pots accedir a la nostra web o contactar amb nosaltres a través del formulari que trobaràs a continuació.
