Encara que fem servir un anglicisme, l’storytelling ha existit des de la nit dels temps. S’ha intentat vendre com una eina nova però no ho és; sempre s’han explicat històries per comunicar.
En aquest post et proposem algunes regles bàsiques per vendre explicant històries, ja sigui amb una minisèrie, un espot o en un post de xarxes socials.
Segles abans de Crist, va viure a l’antiga Grècia un dels filòsofs més famosos de la història, Aristòtil. Un savi que va analitzar les històries que s’explicaven en aquell moment per posteriorment escriure el primer tractat de storytelling que es coneix, La Poètica.
Segurament et soni això de que en una història hi ha d’haver un inici, un desenvolupament i un final. Doncs ho va escriure Aristòtil a La Poètica! Aquest model ha evolucionat fins definir-se i s’ha determinat què cal explicar en cada part.
Segons el filòsof, un inici és allò que existeix sense ser precedit per res però sí que és seguit d’alguna cosa (el desenvolupament). Aquesta simple definició ha estat un dels maldecaps dels acadèmics. La frase és tan senzilla que sembla que no digui res…
Actualment, teòrics de la dramatúrgia o de el storytelling com Yves Lavandier o Robert Mckee han desenvolupat una mica la teoria i han determinat que l’inici és la part en la qual s’explica la vida d’un personatge i el seu caràcter, per a posteriorment trencar-la i que el personatge hagi de fer accions per tornar a la normalitat.
Un exemple: hi havia vegada un arqueòleg aventurer anomenat Indiana Jones que un bon dia li van segrestar el seu pare i va haver de buscar-lo.
Aristòtil diu que és tot allò que és precedit per alguna cosa (l’inici) i succeït per un altre alguna cosa (al final). Es va quedar descansat l’home…
Avui dia ho hem determinat com l’aventura, la peripècia, totes less accions que fa el personatge per aconseguir el seu objectiu. Aquesta part, normalment acaba amb el que els dramaturgs i storytellers anomenen “crisi”; el punt en el qual el personatge està més lluny d’aconseguir el seu objectiu.
Tornem al nostre exemple!
En el cas d’Indiana Jones seria tota la recerca: des del viatge a Venècia fins que troba al seu pare i els Nazis els empresonen (crisi).
Ja et deus d’imaginar què diu Aristòtil sobre això: un final és allò que va precedit per alguna cosa (el desenvolupament) però que no va succeït per res. Olé!
Els teòrics moderns el defineixen com la part de la història en el qual el personatge fa un canvi interior per aconseguir el seu objectiu. Aquesta part sol acabar amb el clímax.
En el cas d’Indiana Jones això és reconciliar-se amb el seu pare per anar a buscar el Sant Grial.
En publicitat, l’storytelling sol usar-se per introduir el producte com a solució, en el desenllaç, als problemes.
Un exemple:
Hi havia una vegada un senyor que es volia marxar de viatge amb la seva família peròel maleter del seu cotxe era massa petit i no cabia el cotxet del seu nadó al maleter. Fins que un bon dia va comprar un cotxet “de butxaca” que, plegat, ocupava molt poc espai.
- Inici: un pare de família que no pot anar-se’n de viatge.
- Desenvolupament: buscar solucions.
- Final: troba el cotxet “de butxaca” i problema resolt, ¡la família ja pot viatjar!
En següents post seguirem parlant-te de l’storytelling. A Flandecoco tenim un equip especialitzat de guionistes que coneixen bé les seves eines. Si estàs pensant a crear una minisèrie, un espot o un llibre electrònic per vendre el teu producte, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.
Fins la propera!
